Kurdistan

El Kurdistan és una nació formada per aproximadament 40 milions de persones, més de la meitat sota administració turca. Arran de la descolonització del primer terç del segle XX fou esquarterat artificialment entre Iran, Iraq, Turquia, Síria, i , en menor mesura, Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan.

Què hi passa ?

Les poblacions kurdes han matingut una constant resistència a les polítiques assimilacionistes dels quatre grans estats que els han sotmès. Això ha suposat, revoltes, organització popular i la conservació de les seves tradicions.

A Turquia han estat negats: prohibida la seva bandera i fins i tot el seu nom per l’eufemisme “turcs de les muntanyes”. Des de 2009 hi ha un molt limitat reconeixement en aspectes formals. Els partits nacionals kurds han estat prohibit diverses vegades però guanyen les eleccions clarament. També combat una guerrilla des de 1984 a la zona frontera amb Iraq.

A Iraq els kurds es van revoltar ja a la primera guerra del golf (1991) contra el règim de Saddam Hussein. Des de llavors els kurds mantenen una zona autònoma amb govern propi sota protecció internacional. La caiguda del règim (2003) va suposar la fi d’un malson que va incloure matances amb gas de més de 5.000 civils el 1991.

A Iran els kurds són negats absolutament i executats pel govern teocràtic que persegueix tota reivindicació. Diverses vegades els kurds de l’actual Iran han establert estats propis de duració considerable. Des de 2004 alguns kurds han passat a la clandestinitat organitzant una guerrilla.

A Síria s’ha practicat una substitució ètnica afavorint un canvi demogràfic a favor dels àrabs en zones kurdes on hi ha recursos naturals com el petroli. La repressió del govern ha empresonat els activistes kurds. Entre 1965-73 el govern va promoure l’Arab cordon apropant immigrants àrabs a zones kurdes. Els kurds foren desposseïts de propietats i fins i tot el vestit tradicional és prohibit. Aprofitant la guerra civil síria, des de 2012 els kurds han passat a controlar gran part del seu país.

Els kurds a Armènia tenen certs drets culturals, els de Georgia foren perseguits per Stalin i els d’Azerbaidjan són oficialment cada cop menys. El motiu, segons els kurds d’Azerbaidjan, és que el govern azerí només reconeix un 5 % de la població kurda real.

Partit dels treballadors del Kurdistan ( PKK )

El PKK és un partit  kurd  creat  al 1978  per lluitar contra l´opressió que patia ( i pateix ) el poble kurd.
 
El 1984 es va alçar en armes contra el govern turc i amb aquesta finalitat va crear l’Arteşa Rizgariya Gelî Kurdistan (Exèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan, ARGK), guerrilla amb un comandament centralitzat; es divideix en cinc seccions (Merdin, Sirt, Batman, Muradiye i Garzon), cadascuna amb uns efectius que varien entre els 600 i els 2.000 homes dividits en 20 unitats, i que comptaven amb camps d'entrenament a Diyarbekir, Bhotan, Rihe i Hekari. No "alliberen" cap territori en concret per tal d'evitar repressions indiscriminades contra civils i genocidis, sinó que s'amaguen a les muntanyes i recapten "impostos" a les zones que controlen. El 1996 fou reanomenat Hozên Rizgariya Kurdistan (Exèrcit d'Alliberament del Kurdistan, HRK), milícia pròpia del PKK dividida en quatre zones: Dersim, llac Van, frontera amb Iraq i frontera amb Iran.

El 21 de març del 1985 crearen l'Eniya Rizgawa Netewa Kurdistan (Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan, ERNK), xarxa de suport popular a la guerrilla que pretenia englobar tots els partidaris de la independència, però que a la llarga ha estat un fracàs. Inclou sindicats, organitzacions d'estudiants, de dones i de totes les religions kurdes. Convoca manifestacions, organitza el newruz i vol assumir la representació política dels kurds de Turquia a la major part dels països europeus.

Té una secció femenina anomenada Moviment de Dones Unides del Kurdistan (Tevgera Azâdia Jinen Kurdistan, TAJK), però que formalment es diu Unió de Dones Patriotes del Kurdistan (Yekitîa Jinen Welatpazeren Kurdistan, YJWK), així com el sindicat estudiantil Unió d'Estudiants del Kurdistan (Yekitîya Xwendekarên Kurdistan, YXK).

A l'interior de Turquia, el PKK es divideix en Parti Eyalet Orgutu (Organització Provincial del Partit) i en Parti Yerel Komiteleri (Comitè Regional del Partit). Pel que fa als kurds exiliats de Turquia, el PKK és qui té el major suport organitzatiu. Hi edita els seus diaris, Serxwebun (Independència), Rewsen, Welat i Ozgur Politika. A Alemanya, on són més nombrosos, compta potser amb uns 8.300 militants actius, té la seu de l'ACM (Comitè Central a Europa) i es divideix en set eyalets: Baden, Baviera, Berlín, Nord, Nord-oest, SudOest i Mig; i ha organitzat diverses associacions de caràcter cultural i polític que li serveixen de pantalla.

Bandera del PKK i manifestació en suport d´Okalan empresonat a Turquia des de 1999

 

Partits i organitzacions kurdes

ROJAVA

La regió de Rojava ( nord de Siria ), té al voltant de 4 milions  d´habitants i  està formada pels cantonts de Kobane, Jazira i Afrin. Des de 2012, gran part del territori del Kurdistán siri està controlat  per milicies kurdes, dins del marc  de la Guerra Civil , al novembre de 2013, representants kurds, àrabs, asiris  i d´altres  minories van crear un poder revolucionari anomenat Tev-dam ( Moviment de la societat democràtica )

PRINCIPIS DEL MOVIMENT PER LA SOCIETAT DEMOCRÀTICA ( TEV-DAM )

•          La revolució comença des de la base de la societat i no des de adalt
•          La mateixa ha de ser social, cultural, educativa i política
•          Ha d´estar contra l´estat, el poder i l´autoritat
•          Han de ser les persones de la comunitat qui tinguin el poder de prendre les decisions

Aquests principis estan basats en les idees del confederalisme democràtic de Abdullah Ocalan

PROGRAMA SOCIAL DSA ROJAVA

•          Separarció de l´estat i la religió

•          Prohibició matrimoni per sota dels 18 anys

•          Els drets de les dones, nens i nenes han de ser reconeguts i protegits

•          Prohibició poligamia

•          Igualtat entre homes i dones

•          Tots els idiomes que es parlen han de ser reconeguts

•          Tot ser humà té el dret d´asil i les persones refugiades no podran ser deportades sense el seu consentiment

AUTOADMINISTRACIÓ DEMOCRÀTICA ( DSA )

A mitjans de gener de 2014, el TEV-DAM arriba a la conclusió que necessiten una DSA per als 3 cantons 

de Rojava ( Kobane, Al Jazera i Afrin ). Assemblees populars escullen els seus propis DSA, amb autonomia per implementar i executar les decisions de la “ Casa del poble”

DSA està composada 22 homes i dones, organitzat de forma que persones de diferents origens, religions, etc puguin participar.

LES COMUNES

Les comunes són les cèl·lules més actives a la Casa del Poble i s´han creat per tot arreu. Cada comuna té el seu propi representant en la Casa del Poble. Les mateixes es fonamenten en la participació directa de la gent al poble, carrers, etc. En aquests espais d´autoorganització la gent discuteix sobre els seus problemes i les seves solucions.

 

MILÍCIES POPULARS CREADES PEL MOVIMENT DE LA SOCIETAT DEMOCRÀTICA

                              

YPG ( Unitats de defensa Popular )

YPJ ( Unitats de defensa femenina )

ENEMICS DE LA REVOLUCIÓ DE ROJAVA